Per tal d’aconseguir de reduir els impactes del canvi climàtic és necessària l’acció conjunta de la societat. Sabem que encara és possible, però… quines són les accions necessàries per reduir les emissions a temps, tenir un sistema transparent, enfortir la capacitat dels països per fer front als impactes climàtics i les seves conseqüències?

Consideres que encara som a temps per reduir l’impacte del canvi climàtic? Molts joves com l’activista mediambiental Greta Thunberg així ho creuen, però tenen molt clar que és necessari dur a terme accions conjuntes i immediates. Quines accions o moviments proposaries per desaccelerar l’escalfament global i el canvi climàtic?

Segurament, en alguna ocasió de la teva vida t’has plantejat: “qui sóc jo?”. Amb aquesta pregunta, durant un moment volem que et plantegis si ets com t’agradaria ser o ets com la societat espera que siguis.
T’has parat en pensar què vol dir ser home? I ser dona? I no sentir-se ni home o dona?

Què és la identitat de gènere? Com es conforma?

A part de la definició, des de la perspectiva d’una filòsofa prou destacada en el moviment quer i alhora feminista anomenada Judith Butler, considerem que per començar ningú és un gènere i que aquest no ve donat pel teu sexe, si no que el gènere és performatiu. Aquesta afirmació vol dir que construïm la nostra identitat de gènere a través d’accions i rols que anem aprenent i imitant en la societat associats a un home (masculinitat) o una dona (feminitat) i no ens qüestionem perquè és així.

Tots sabem com actuar quan un amic té un refredat o s’ha trencat un braç però què faries si et diu que pateix una malaltia mental?
T’has fixat en com es representen les malalties mentals al cine o les sèries de televisió? Com creus que es representa aquesta realitat?
Què creus que hauria de fer l’escola per incloure la salut mental en el seu dia a dia?
Consideres que els estigmes i estereotips influeixen en la teva visió sobre la salut mental?
Moltes vegades s’associa la malaltia mental amb la violència però no és així. Fins ara també pensaves que ho era?

Com a exercici introspectiu… Tot i que aquesta condició no s’informi quan es dona el cas, si al teu institut sabessis que vindrà una noia refugiada a la teva classe, com la imaginaries? Sabries com actuar?
Com creus que seria allotjar una persona refugiada a casa?
Si tinguessis l’oportunitat i el poder suficient per canviar la situació actual vers els refugiats i els països involucrats, ja sigui per que és la zona de conflicte, o a on arriben aquestes persones, quines mesures prendries? Quines accions duries a terme?
Quin creus que és el focus principal amb el que s’ha de treballar per a solventar aquesta situació? I el factor clau per fer-ho? Quin és l’inici o l’element de més contingència que produeix aquests enfrontaments i persecucions?

De forma imprevista i inesperada, hem après el significat del mot ‘confinament’ (‘tancar o obligar algú romandre dins un espai limitat, segons el Diccionari.cat) i hem hagut de romandre confinat/des a les nostres pròpies llars, arrel de la malaltia infecciosa del Coronavirus (anomenada Covid-19). Ningú ens ha preparat per aquesta situació excepcional, d’estrès emocional important i de gran incertesa, que ens ha posat a prova a tots, petits i grans. El món global i comunicat, en el que vivíem fa poc, ha quedat reduÏt a un espai limitat. Com es gestiona el confinament? Com ens afecta i condiciona en el nostre àmbit laboral o educatiu, social i personal? Com podem adaptar-nos i seguir endavant amb aquesta situació, que genera també desigualtats i mancances pel camí?. Moltes qüestions i poques certeses encara a un estat confinat, que pot esdevenir amb el temps en una oportunitat per aprendre, experimentar, compartir i ajudar. Un repte inclús per treure el millor de nosaltres mateixos, com a persona i societat, potenciant els valors i sentiments de l’empatia, la solidaritat i la inclusió.